Eloy Tizón (Madrid, 1964) és escriptor, considerat un dels grans exponents del conte en llengua castellana de finals del segle XX i inicis del XXI. És autor de diversos llibres de relats, com Velocidad de los jardines (1992, reeditat el 2017), Parpadeos (2006), Técnicas de iluminación (2013) i Plegaria para pirómanos (2023), així com de les novel·les Seda salvaje (1995), Labia (2001) i La voz cantante (2004), i de l’assaig Herido leve. Treinta años de memoria lectora (2019).
La seva obra ha estat inclosa en nombroses antologies i traduïda a diverses llengües, i ha estat reconeguda internacionalment amb la seva presència a Best European Fiction 2013. Col·laborador habitual en premsa, també ha impartit tallers d’escriptura i ha participat activament en la difusió del conte literari, com a director del festival Torrijos Cuenta.
